Vídeo divulgatiu d’una activitat que es porta a terme a l’Escola d’Educació Especial l’Arboç on a partir dels Jocs de Falda treballem la comunicació en nens neurològicament molt afectats.
Hola a tothom: Dimarts 27 de novembre de 2009 , al programa documentos tv de la segona cadena, van fer un programa sobre nens prematurs, si us interessa i no el veu veure, us deixo l'accés aquí, pensem que és molt interessant.
Hola a tothom: Tot buscant per internet he trobat aquest blog. http://mastiempoconloshijos.blogspot.com/ en ell hi ha un manifest que comença així. DOS AÑOS DE MATERNIDAD/PATERNIDAD GARANTIZADOS POR LOS PODERES PÚBLICOSDesde hace más de un siglo se conoce la gran importancia que supone para toda la vida del niño y del futuro adulto disponer a su lado, desde el nacimiento y durante los primeros años de la vida, de una o dos figuras de vinculación suficientemente próximas y suficientemente estables en el tiempo. Con los conocimientos científicos actuales resulta evidente que, antes de los tres-cuatro años, es mejor evitar la institucionalización de los bebés y de los niños, si no existen graves motivos para ello. Estas afirmaciones están basadas en:a) Las investigaciones de los últimos 50 años sobre la vinculación del niño pequeño a sus cuidadores, como base de su salud mental y de su autonomía posteriores. La figura de apego provee, en los primeros años, la seguridad básica esencial para poder explorar el mundo y en esta seguridad básica se sustenta la capacidad de relacionarse con los demás de modo sano y de aprender.b) Las investigaciones de las últimas décadas sobre la relación entre el vínculo con el cuidador y el desarrollo de las estructuras neurológicas del cerebro que nos muestran, por ejemplo, que el desarrollo del cerebro depende de la calidad de la crianza.c) Los efectos negativos probados de la institucionalización parcial o total sobre la evolución infantil.Hoy sabemos que el niño necesita ser cuidado por personas suficientemente constantes en el tiempo, que establezcan con él un vínculo emocional intenso. Esto es lo que le permite desarrollar una vinculación segura y estas condiciones las reúnen, especialmente, los padres. Sólo mediante la continuidad y la constancia en el tiempo, niño y adulto pueden llegar a conocerse, demandar y recibir respuestas adecuadas, realistas y coherentes y, por tanto, estructurantes.Hoy en día, con la legítima integración de la mujer a la formación y..................... si us voleu adherir al manifest cal que entreu al blog i feu el que allà us diu. Bé desitjo que us interessi.
Había una vez, un niño que siempre iba muy limpio y en la escuela todo el mundo quería jugar con él porque olía muy bien. Pero tenía un problema: no le gustaba cortarse las uñas y siempre se enfadaba con su madre cuando ella iba a cortárselas.Un día, ella se enfadó porque estaba harta de pelearse con él para que se las cortara y le dijo que no lo haría más hasta que él no se lo pidiera. De ese modo Arnau se puso muy contento, aunque aun no entendiera por qué siempre se las tenía que cortar. A partir de ahí no lloraría más cuando viera venir a su madre con las tijeras.Fueron pasando los días y las uñas de Arnau iban creciendo. Él pensaba que cuando estuvieran un poco largas ya no crecerían más, y, sin embargo, se equivocó; las uñas empezaron a crecer y a crecer hasta que un día no se pudo poner ni sus zapatos ni, incluso, otros de tallas mayores. Con las manos también empezó a tener problemas. Tenía las uñas tan largas que no podía coger el tenedor para comer ni se podía vestir, y, en la escuela, no podía coger el lápiz para escribir, ni tampoco los libros para leer. En el patio, ningún niño quería jugar con él, ya que con sus uñas pinchaba los balones y arañaba a sus amigos cuando todos jugaban a perseguirse.Arnau pensaba que la gente se acostumbraría a verlo con esas uñas y que lo tratarían como siempre. Pero no fue así. Y cada vez se encontraba más solo. Iba pasando el tiempo y llegó a tener las uñas tan largas que ya no podía salir a la calle de la vergüenza que pasaba. Un día, su madre le preguntó cuándo se cortaría las uñas, cuándo volvería a jugar con sus amigos y cuándo volvería a poder coger sus libros. De este modo, entendió que no podía continuar así. Arnau lo estaba pasando muy mal y vio que era una tontería tener miedo de cortarse las uñas, con tan solo estar un momento quieto y sin que duela, las puedes tener cortas y limpias. Entonces fue a buscar a su madre y le dijo: ¿Mamá, me cortas las uñas? Y su madre se las cortó.Al día siguiente, cuando llegó al colegio, todos sus amigos se pusieron muy contentos y le dijeron que lo habían echado mucho de menos y enseguida se pusieron todos a jugar con él otra vez.
Quan llegim contes s'estableix un vincle afectiu entre els pares i els nens.
Els nens petits començaran a familiaritzar-se amb les paraules i a relacionar-les amb el seu significat.
La lectura facilitarà un correcte desenvolupament del llenguatge dels nens
Els contes ajudaran al nen a entendre el món que els envolta i els ajudaran a superar les seves pors.
El mirar contes potenciarà la capacitat d'obserrvaciió, l'atenció i la concentració del nen.
Com podem ajudar als nostres fills a mirar contes:
De 3 a 12 mesos: Cal agafar al nen i tenir-lo en una posició comoda, li podem assenyalar les figures i li anirem anomenant el que veiem. Seguirem el ritme del nen, ell ens marcarà si cal anar més ràpid o no, podem aprofitar per fer onomatopeies, o cantar cançons segons els dibuixos.
de 12 a 18 mesos: Podem deixar que el nen controli el llibre, podem preguntar on es...? i deixar que el nen ho assenyali, si no pot l'ajudarem tot agafant-li la ma. Cal que trobem una postura comoda per tal de mirar els contes.
de 18 a 36 mesos: Podem relacionar els contes amb les experiències del nen, podem buscar un moment per explicar contes, un moment on tots estiguem tranquils, poden començar a formar part de la rutina d'anar a dormir. Podem fer preguntes com: On és ?.... i els deixarem temps per respondre, també podem deixar frases inacabades i esperar que els nens les acabin, podem fer les onomatopeies dels animals, vehicles... Anirem seguint les iniciatives i els interessos dels nens.
a partir dels 3 anys: Podem preguntar que passa?, que passarà després?, podem animar al nen a que ens expliqui el conte....
Hola: Us envio una altra pàgina on podeu trobar jocs per als més petits, n'hi ha que van amb el teclat ( barra espai, fletxes), altres amb el ratolí ( a vegades van al fer clic, altres hem de mantenir pitjat el ratolí perquè sorti alguna cosa). Es pot jugar en línia o bé es poden descarregar.Podeu trobar aquesta pàgina al següent enllaç. Us deixo l'enllaç escrit aquí perquè amb la imatge no em funciona i no se perquè.
Hola: L'altra dia vaig trobar un power point per internet que donava pautes per treballar el llenguatge a casa, és molt llarg i jo us l'aniré penjant mica en mica, l'he traduït al català i he modificat algunes coses. Desitjo que us agradi:
Us deixo l'accès a una pàgina on podreu jugar amb un piano, una guitarra o una bateria, trobareu jocs on podreu jugar amb les notes, jocs tipus Don Simón on podreu treballar la memòria auditiva, jocs de discriminació. Desitjo que us agradi.
hola: Us poso un vídeo d'un conte que és molt divertit, com és en alemany,baixeu la veu i el podeu explicar vosaltres, ara us l'explico.
Tot va començar quan un dia el talp va treure el cap pel forat per veure si havia surtit el sol ( allò era gordo i marrón, semblava una salsitxa i li va caure al cap) Oh! Què és això? es pot saber qui ha fet això al meu cap? Es troba el colom i li diu: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així ( i , xof, una gotassa grossa i blnca es va estrellar al terra i va esquitxar la pota del talp) Es troba el cavall i li diu: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així ( i pof, pof, cinc cagarades grosses i rodones van caures quasibé tocant al talp, que va quedar molt impressionat. Es troba la llebre i li diu: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així ( i , ratatata, quinze balins rodons, van baixar ben de pressa) Es troba la cabra i li pregunta: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així ( i , tac, toc, tac, un pilot de pilotetes de color xocolata van caure a l'herba) Es troba la vaca i li pregunta: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així? ( i pataxof, un pastissot marronverdós es va esclafar a l'herba, molt a prop del talp. Sort que la vaca no li havia fet això al seu cap) Es troba el porc i li diu: has estat tu qui m'ha fet això al cap? Jo? Jo, això ho faig així? (i flop, una massa petita, fosca i tova va caure a l'herba, el talp es va tapar el nas, buff quina pudor) Es va trobar dues mosques negres i gordes, i va pensar que a la fi trobaria algú que el pugués ajudar i els va preguntar: sabeu qui em pot haver fet això al meu cap? Espera una mica li van dir les mosques, van ensumar una micar i van dir Està clar, ha estat un gos! El talp tot content se'n va a veure el gos, ràpid com una centella el talp s'enfila a la caseta del gos ( i plin, una fabeta petitíssima i negra cau just al cap del gos) i feliç i content el talp torna a desapareixer dins el seu forat.
Poissonrouge, trobareu quantitat d'activitats per a practicar i entrenar el maneig del ratolí a través de jocs de diferents nivells.http://www.poissonrouge.com/
Boobath, més activitats similars a les que podeu trobar al poissonrouge. http://www.boohbah.com/
Priory Woods, des d'aquí us podreu descarregar videos curts i animacions amb música, que podreu controlar amb el teclat o un commutador, estan indicats per a generalitzar l'aprenentatge de la causa-efecte. http://www.priorywoods.middlesbrough.sch.uk/resources/videos.htm
Hola: Us penjo un vídeo, que ens dóna 20 punts per reflexionar o entendre l'autisme, està basat en els 20 punts del professor Angel Riviere. Penso que és un vídeo que és interessant i que pot ajudar-nos a entendre una mica més els nens que anomenem autistes o que tenen trets autistes.
HOLA: Potser alguns de vosaltres ja coneixeu la mosqueta, programa molt senzill de causa i efecte amb cançons i dibuixos divertits.Alguns dels nens que assisteixen al CDIAPB hi juguen o hi han jugat. Ara he trobat la pàgina d'internet on podeu accedir i fer altres activitats ( construir una cara, memory, jugar amb les onomatopeies...) Us adjunto algunes característiques i l'enllaç per si voleu donar-hi una ullada. http://www.lamosqueta.cat/
Què és LaMosqueta.cat? LaMosqueta.cat es un portal web on podem trobar notícies, articles, materials adaptats i específics per a la discapacitat motriu. També presenta un conjunt d’activitats destinades a nens i nenes amb discapacitats motrius, sensorials, cognitives i emocionals, i en general tota la població infantil fins a 4 anys. L’objectiu d’aquestes activitats és desenvolupar les capacitats motrius, cognitives i comunicatives de tots els nens i nenes. Aquest portal té com a característica diferencial la forma d’accés a les activitats, que fa que persones amb greus problemes motrius o amb problemes de relació, també puguin utilitzar els diferents jocs. A part de la utilització del ratolí i el teclat de manera convencional, el Portal també implementa la tècnica de l’ENCERCLAMENT (Barrido en castellà i Scanning en anglès), que permet que amb els dos botons del ratolí es pugui accedir a totes les activitats. El portal també es complementa amb una sèrie de serveis d’utilitat per als seus usuaris. Noticies i informacions d’interès, enllaços i una secció de documentació amb informació sobre qui som, la Guia Didàctica amb indicacions per poder utilitzar les activitats al màxim i especificacions tècniques per resoldre possibles problemes a nivell de programari i maquinari
HOLA: US PENJO AQUESTA PRESENTACIÓ PERQUÈ PUGUEU JUGAR AMB ELS NENS A FER GIMNÀSIA AMB LA LLENGUA, ELS LLAVIS... Penseu que la mobilitat dels òrgans bucofonatoris és molt important per poder parlar bé, a veure si us agrada.
