Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Berguedà

Els matins de tv3

hola:
Avui dia 6 de novembre de 2008, han fet un reportatge sobre nens amb pluridiscapacitat als matins de tv 3, han parlat de la fundació nexe i de la seva escola bressol especialitzada per a nens de 0 a 6 anys, hem pogut veure una aula d'estimulació sensorial, i després han parlat dos pares, una neuropediatra ( Mireia del Toro) i la directora de fundació nexe. També s'ha parlat una mica dels CDIAP, un pare ha comentat que l'atenció que donem és molt petita ( una hora, o com a molt dues a la setmana), amb això suposo que tots hi he esteu d'acord no?. ( podeu escriure les vostres opinions a sota on posa comentaris, ho podeu de forma anònima o amb el vostre nom com vulgueu)

Us afegeixo l'enllaç al vídeo del programa: http://www.tv3.cat/videos/800659
a reveure.

Quiet ( un llibre sobre un nen amb pluridiscapacitat)

Quiet escrit per Màrius Serra

Us adjuntem un resum del llibre d'en Marius Serra, és titula QUIET, i ens parla sobre la seva experiència com a pare d'un nen amb pluridiscapacitat.

"Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. Set anys després del seu naixement, la terminologia mèdica no passa d’encefalopatia no filiada, el llenguatge popular se les apanya amb la fòrmula, prou entenedora, de paràlisi cerebral i el llenguatge administratiu l’avalua com un discapacitat amb un grau de disminució del 85%. A casa, però, totes aquestes etiquetes compten poc. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en el que predomina la joia i un cert embadaliment. M’ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. Records refulgents. I he pretès, alhora, compondre un mirall. Dorian Gray va vendre l’ànima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviant l’aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí el procés s’inverteix. El nostre fill ni és invisible ni tampoc el retrat de ningú, per bé que s’assembla als seus pares i a la seva germana. Ell i els que són com ell actuen de miralls. Tots els que ens hi mirem una mica a fons envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.”

HIPOTERÀPIA

Equinoterapia, la medicina del alma de Hipócrates

Hipócrates fue uno de los precursores de esta medicina sin contraindicaciones. Allá por el 460 a.C. ya decía que el ánimo de quienes no se podían curar mejoraba con la equitación. La
equinoterapia o hipoterapia aprovecha los movimientos tridimensionales del caballo para estimular músculos y articulaciones: todo el sistema sensomotriz se ve beneficiado. Pero no
sólo eso. Hipócrates tenía razón y las ventajas terapéuticas a niveles cognitivos, comunicativos y de personalidad están más que demostradas. La parálisis cerebral está a la cabeza de
las afecciones para las que se recomienda, pero también la esclerosis, el autismo, el síndrome Down, la espina bífida, las enfermedades neurodegenerativas o la anorexia, por ejemplo.
«La terapia con caballos corrige problemas de conducta, disminuye la ansiedad, fomenta la confianza, la autoestima y la interacción social», señalan desde Aspace. Precisa personal
competente y especializado y son básicos el tipo de caballos: dóciles, tranquilos y tirando a viejitos.

noticia trobada al ABC el 25/10/08

JOCS PER APRENDRE A FER ANAR EL RATOLÍ

Jocs per aprendre a fer anar el ratolí

En aquest missatge trobareu un enllaça a una pàgina francesa, són jocs d'ordinador, pels més petits, per aprendre a fer anar el ratolí.

http://www.poissonrouge.com/

PAPA DAME UN RESPIRO

Los adultos han secuestrado la infancia de los niños. El impulso de modelar a los hijos con un celo sobrehumano, la llamada “hiperpaternidad”, evidencia el fracaso del modelo infantil actual. Es lo que el autor de ‘Elogio de la lentitud’ defiende en su nuevo libro, ‘Bajo presión’. Y se pregunta, en este texto para ‘El País Semanal’, qué significa ser niño y padre en el siglo XXI.

Us deixem l'enllaç per si voleu llegir l'article.http://www.elpais.com/articulo/portada/Papa/dame/respiro/elpepusoceps/20081012elpepspor_7/Tes

JOCS DEL CAILLOU

Hola a tothom:
Aquest curs estic descobrint que al CDIAP venen molts nens aficionats al Caillou, tot buscant per internet he trobat un joc que està força bé ( poden montar un tren, una casa ...), la pega és que està en anglès, però si pot jugar bé. L'enllaç és:http://pbskids.org/caillou/immersivegames/
A veure si us agrada, espero els vostre comentaris, ah si algun en sap algun altre que estigui bé, que m'ho digui.

Maite Marginet
logopeda del CDIAP